El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha actualitzat el rànquing de dones investigadores amb l’objectiu de visibilitzar el talent investigador femení a escala estatal. La classificació analitza l’impacte científic d’uns 10.000 perfils registrats a Google Scholar, una de les plataformes bibliomètriques més àmplies i accessibles.

De les 50 investigadores amb un índex d’impacte més alt, 14 treballen a institucions i centres de recerca de l’àrea de Barcelona, fet que representa un 28% del total d’Espanya. A més, 402 investigadores classificades en el rànquing desenvolupen la seva tasca a la Universitat de Barcelona.

En el Top 3 es troba Judita Mamuzic, de l’Institut de Física d’Altes Energies – IFAE, amb un índex de citacions a Google Scholar de 245. D’altra banda, entre les 20 primeres posicions del rànquing hi ha tres investigadores més de l’àrea de Barcelona, consolidant la ciutat com un referent en producció científica. Es tracta de Míriam Calvo, de La Salle – Universitat Ramon Llull (posició 10); Ai Koyanagi, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (posició 14); i Rosa M. Lamuela, de la Universitat de Barcelona (posició 20).

Què mesura el rànquing? El paper de les citacions i l’índex H

Aquest rànquing es basa en el nombre de citacions que reben les publicacions de cada investigadora en revistes científiques indexades, un aspecte clau per mesurar l’impacte d’un treball acadèmic. Per fer aquesta valoració, s’utilitza l’índex H, un indicador que combina el nombre de publicacions i el volum de citacions rebudes, oferint així una mesura objectiva de la influència científica d’una persona. Aquest sistema permet destacar les investigadores que tenen un alt grau de productivitat i de repercussió dins la comunitat científica.

Un impuls a la ciència oberta i la transparència

El rànquing, impulsat pel Laboratori de Cibermetria de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC, promou una informació més oberta i transparent: Google Scholar és una eina d’accés lliure i gratuït que facilita l’accés al coneixement científic sense restriccions.

A més, el CSIC fomenta l’ús d’identificadors ORCID (Open Researcher and Contributor ID) i RoR (Research Organization Registry), eines que permeten millorar la interconnexió entre fonts científiques i potenciar infraestructures obertes per a la recerca.

Barcelona, un referent en investigació i talent científic femení

Aquest rànquing consolida Barcelona com un pol científic d’excel·lència i innovació, amb institucions capdavanteres en àrees com la física, la salut global i les ciències ambientals. A més, el rànquing evidencia el compromís de la comunitat investigadora amb una ciència més inclusiva, oberta i transparent.