Actualment, la majoria de la ciutadania coneix les aplicacions recreatives que tenen els drons, i fins i tot alguna de professional, com ara la fotografia aèria. No obstant, el valor afegit que proporciona aquesta tecnologia pot anar molt més enllà i ser aplicada per millorar l’eficàcia dels serveis que les administracions públiques locals ofereixen diàriament, com ara la coordinació d’emergències, l’inventariat d’arbrat o l’automatització dels atestats en el cas d’accidents de trànsit, entre d’altres.

Un dron és un objecte volador sense pilot dins d’aquest i, per tant, una eina que té un conjunt de dispositius d’electrònica i mecànica que gaudeixen de certa autonomia i que són gestionats des d’una estació de terra. Existeixen diverses tipologies d’estacions de terra: des d’un comandament de ràdio control o un sistema més autònom fins a un PC, és a dir, un sistema que dona ordres a l’objecte volador. Es pot aplicar una comunicació unidireccional o bé bidireccional, en funció de la mateixa.

La figura del dron com a suport en els serveis municipals i la seva regulació

L’ús del dron compta amb una tecnologia que actualment està molt consolidada, tot i que és cert que la seva regulació en frena el seu ús. En totes les operacions municipals on hi intervé un dron cal fer una valoració dels riscos que permeti assegurar que l’acció serà segura en quan a risc d’aire i risc de terra. Per poder dur a terme i validar l’autorització, hi ha diferents entitats com l’agencia nacional competent en matèria de seguretat aèria, que s’encarrega de gestionar els permisos de les persones o organitzacions que ho sol·liciten. Les entitats formadores autoritzades són aquelles que autoritzen i certifiquen el pilot i el personal de manteniment.

Les noves legislacions busquen estandarditzar les autoritzacions en declaracions responsables. Actualment, ens trobem en un període de coexistència i transició de les diferents normatives en vigor que són: El Real Decret 1036/2017, el Reglament d’Execució 2019/947 (regulació sobre les operacions) i el reglament delegat 2019/945 (regulació sobre les plataformes dron). Aquestes normatives es preveu que coexistiran entre elles fins al 2023.

Tot i així, l’Ajuntament actualment busca sinèrgies amb altres ciutats per poder realitzar diferents casos d’ús i poder analitzar les casuístiques actuals, per tal d’avaluar la implantació de l’ús dels drons en els serveis públics i que aquesta sigui útil i eficient en el propi servei i, alhora també, veure quin marge competencial i de regulació hi ha entre les ciutats per regular l’operació de drons de tercers.

És per això que diferents persones expertes en el sector de l’Ajuntament participen en una selecció de taules per poder abordar un conjunt de casuístiques entre les ciutats participants, com en l’última ponència que es va organitzar des de RECI sota el títol “Drones y Smart Cities: Consideraciones legales, oportunidades y próximos pasos desde la perspectiva municipalista”. Per veure la ponència cal fer clic aquí