L’Eixample és el districte modernista per excel·lència. Va suposar l’obertura de Barcelona més enllà de les seves muralles al final del segle XIX, amb un traçat de carrers rectilinis, amples i elegants.
LA CIUTAT QUE S’OBRE AL MÓN
L’Eixample es va construir a la darreria del segle XIX, seguint el pla de l’enginyer Ildefons Cerdà, amb l’objectiu d’ampliar la Barcelona emmurallada. Es caracteritza pels seus carrers amples, tots iguals entre ells, amb les peculiars illes d’edificis de forma octogonal.
L’Eixample està format per sis barris, cadascun amb un caràcter propi.
La Dreta de l’Eixample, que comença a la plaça de Catalunya i es vertebra al voltant del passeig de Gràcia, allotja algunes de les grans joies del modernisme, com la Casa Batlló i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera. El seu interès turístic i comercial fa que avui dia continuï sent un eix central de la ciutat.
L'Antiga Esquerra de l’Eixample és un barri tranquil i residencial, presidit a la Gran Via per l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona, i on també hi ha l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. La Nova Esquerra de l’Eixample té com a espai públic més conegut el parc de Joan Miró, on antigament hi havia l’escorxador.
Situat entre el Paral·lel i la Gran Via de les Corts Catalanes, el popular barri de Sant Antoni disposa d’una gran vida associativa i té com a centre simbòlic l’històric Mercat de Sant Antoni, un dels més importants de la ciutat.
El barri de la Sagrada Família es desplega al voltant de la gran església monumental que l’arquitecte Antoni Gaudí va llegar a la ciutat, considerada una de les atraccions arquitectòniques més importants del món.
Al barri del Fort Pienc, situat entre la plaça de les Glòries i el passeig de Sant Joan, hi ha dos equipaments culturals emblemàtics, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i L’Auditori, a més del singular Mercat dels Encants.