Testimoni de temps convulsos

Quatre han estat els noms oficials de la plaça: plaça d’Orient, de la Constitució, de Rius i Taulet i, finalment, de la Vila de Gràcia. Aquí hi han transcorregut episodis històrics, com el de la Revolta de les Quintes l’any 1870, durant la qual segons explica la tradició va tenir lloc un acte d’insurrecció quan els veïns es van negar a inscriure els seus joves a l’exèrcit. La campana de la llavors plaça d’Orient va començar a sonar en una crida a la resistència que va esdevenir simbòlica, i no va parar en sis dies, malgrat que les tropes la van canonejar. Diu la llegenda que va ser una veïna del barri qui, mitjançant una corda que arribava fins al seu terrat, va poder tocar la campana per avisar el veïnat de l’arribada de l’exèrcit.

L’Ajuntament i el campanar

El mític campanar va ser construït per Antoni Rovira i Trias entre el 1862 i el 1864. Es tracta d’una torre octogonal de 33 metres d’alçària amb un rellotge d’esferes de quatre cantons, a la base de la qual hi ha una font.

L’edifici on hi havia l’Ajuntament, ara centre administratiu del districte, és obra de Francesc Berenguer, de l’any 1904, i destaca pel color blau cel de la façana. S’hi poden contemplar l’escut de Gràcia, fet de ferro forjat, i els elements decoratius de finestres i balcons, veritables obres d’art del treball en forja.