La parròquia de Sant Medir, al barri de la Bordeta, va esdevenir un referent del moviment obrer durant els anys seixanta. El 20 de novembre de 1964, a la parròquia s’hi va celebrar la primera reunió clandestina del sindicat Comissions Obreres de diverses fàbriques de Barcelona.
L’acollida del moviment obrer a les parròquies va ser habitual durant els anys finals de la dictadura de Franco. Capellans com mossèn Josep Maria Vidal i Aunós, rector de Sant Medir, compartien el compromís per la llibertat dels treballadors i per les lluites socials i salarials, cosa que va fomentar que les esglésies de barris populars i els nous sindicats anessin de la mà. Erigida en parròquia a finals dels anys quaranta i amb mossèn Amadeu Oller de primer rector, des de llavors Sant Medir es va identificar amb la defensa dels oprimits i dels col·lectius obrers de la ciutat, a més del compromís amb Catalunya. A Sant Medir, l’abat Escarré hi va fer la darrera missa abans de marxar a l’exili i hi van tenir lloc tancades d’immigrants contra la llei d’estrangeria dictada pel govern Aznar. També hi té la seu Sants 3 Ràdio.