Punts d'interès de la ciutat
El Gaudí més secret
Les obres més desconegudes d’un arquitecte genial
Si hi ha un arquitecte associat a Barcelona, aquest és, sens dubte, Antoni Gaudí. Les seves obres de maduresa, com ara la Pedrera, el Park Güell i la Sagrada Família, són icones conegudes internacionalment que atreuen diàriament milers de visitants. Però a la ciutat també hi ha diverses obres d’aquest genial artista no tan conegudes i que, sovint, pel fet d’estar allunyades dels circuits habituals, passen desapercebudes i conformen un recorregut poc explorat, però no per això menys espectacular.
Dracs protectors de les Corts
Al districte de les Corts, a tocar de la Diagonal, l’elegant Palau de Pedralbes amaga una de les obres gaudinianes més secretes de la ciutat. Es tracta de la Font d’Hèrcules, integrada en uns jardins que van ser dissenyats parcialment per Gaudí en la que va ser la primera col·laboració de l’arquitecte amb Eusebi Güell, que esdevindria el seu principal mecenes. El recinte, abans de convertir-se en Palau Reial, formava part de la Finca Güell, que actualment té entrada per l’avinguda de Pedralbes, on Gaudí va projectar entre els anys 1884 i 1887 dos pavellons i la porta d’accés. Tot i que avui dia es tracta de dos llocs diferents, el vincle entre l’un i l’altre és indissoluble, ja que Gaudí va recrear en el conjunt el poema L’Atlàntida de Mossèn Cinto Verdaguer. Així doncs, la font en honor a l’heroi precedeix tot un univers mitològic que es desplega més enllà en els acolorits Pavellons Güell, protegits per un impressionant drac de ferro forjat que vigila l’entorn com si fos el jardí de les Hespèrides.
Castells i residències de fantasia
Des d’allà la ruta s’endinsa per Sarrià, on, al passeig de Manuel Girona, es conserva un portal de formes ondulades que antigament havia donat pas a la Finca Miralles, actualment desapareguda. Construïda l’any 1901, aquesta porta és l’obra de Gaudí probablement menys coneguda de Barcelona, i val la pena apropar-s’hi, ja que integra elements destacables de l’arquitectura gaudiniana: el trencadís blanc del mur recorda la pell d’un rèptil, i la porta, amb forma d’arc lobulat i coberta per una marquesina, està coronada per una creu tridimensional. A més, des de l’any 2000, una estàtua de l’arquitecte completa el conjunt.
A la part de dalt del mateix districte de Sarrià Sant-Gervasi, a la falda de Collserola, la magnífica Torre Bellesguard recorda un castell gòtic amb merlets, però amb elements de ferro forjat i mosaic acolorit que fan ben identificable la seva autoria. Gaudí va construir aquest edifici a principis del segle XX com a residència particular i va tenir molt en compte el terreny històric on se situa: l’indret on es trobaven les restes del castell medieval del rei Martí l’Humà.
Per trobar un dels primers grans projectes que va signar Gaudí a la ciutat, cal saltar de districte i endinsar-se en la part superior de l’antiga vila de Gràcia. Allà hi ha la Casa Vicens, construïda entre els anys 1883 i 1888 en un estil de clares influències orientals, i on l’amor de l’arquitecte per la natura es fa evident en les rajoles que cobreixen la façana i que són un esclat floral.
Per acabar la ruta, cal anar fins a Sant Andreu. Allà, a la parròquia de Sant Pacià, s’hi pot veure un dels primers treballs de Gaudí que es coneixen. Es tracta del paviment de l’església, un mosaic romà amb sanefes geomètriques molt elaborades. L’obra, realitzada pels volts del 1879, correspon a la primera època de l’arquitecte, que abans de desenvolupar el seu peculiar estil modernista, es va sentir atret per les obres neogòtiques, com aquesta.