Un somni burgès

La Casa Batlló, fantasia modernista per excel·lència, és obra de l’arquitecte Antoni Gaudí i el símbol d’una època i d’una classe social molt concreta: la Barcelona burgesa d’inicis del segle XX. En aquella època, amb el desenvolupament del Pla Cerdà iniciat a la darreria del segle XIX, moltes famílies benestants van traslladar les seves residències al passeig de Gràcia i van establir-hi també els seus negocis. Un d’ells va ser el comerciant Josep Batlló i Casanovas, que el 1903 va adquirir l’edifici original que hi havia en aquest solar i el 1904 va contractar Antoni Gaudí, ja molt famós en aquests anys, perquè remodelés l’habitatge.

Amb vida pròpia

El que va fer l’arquitecte va marcar un abans i un després en l’arquitectura moderna i va deixar un llegat artístic per a la posteritat. L’aplicació de la seva inspiració naturalista, amb formes ondulades i orgàniques, i la creació d’una façana nova completament recoberta de vidre i pedra, inspirada en el corall marí, van dotar l’edifici d’un aspecte completament nou i original.

D’altra banda, Gaudí sempre va tenir com a objectiu principal  la funcionalitat, i l’atenció que va posar a la il·luminació i a la ventilació són dignes de remarcar. Per a això, hi va disposar un gran pati central al qual donaven les habitacions de serveis, mentre que els salons i els dormitoris donaven a la façana.

Encara avui en dia la Casa Batlló resulta una obra original i arriscada, fet que li atorga un valor incalculable, i per això ha estat declarada Patrimoni Mundial per la Unesco.