En aquest racó on les llambordes, el pont del tren i les línies de plàtans ens recorden el traçat de l’antiga carretera de Port, es conserva, a tocar del mur del cementiri, un segment visible de la gran obra hidràulica que va ser el canal de la Infanta. Projectada per l’enginyer i agrimensor Tomàs Soler i Ferrer, amb la finalitat de regar i enriquir, mitjançant una xarxa de sèquies, els camps del baix Llobregat, l’obra es va iniciar el 1817 i se’n va acabar el tram final el 1820. Anomenat inicialment “Canal de Castaños”, el 1824 va rebre el nom de canal de la Infanta Carlota. El canal era una gran rasa de 17 quilòmetres reforçada amb murs de maçoneria que, des de Molins de Rei, on era la casa de les comportes, descendia fins al mar. L’obra va obligar a construir ponts, sifons i salts d’aigua que es van aprofitar per a usos industrials, com els molins. El pas per la Marina es feia pel carrer de la Mare de Déu de Port.