Empremtes fabrils

Enmig de l’àrea projectada com a 22@ s’alcen nombroses xemeneies que recorden el passat industrial d’un barri que a finals del segle XIX va ser conegut com el Manchester català. Una de les xemeneies, amb vuit metres d’alçària, s’integra actualment en el conjunt del Campus de Comunicació de la UPF, a tocar de l’edifici al qual pertanyia l’antiga fàbrica de Ca l’Aranyó. Recuperada i transformada avui dia en espai universitari, l’edifici que ocupava està considerat un dels millors exemples del patrimoni industrial català.

Un llegat britànic

Dedicada a la producció de cotó, Ca l’Aranyó pertanyia a l’empresari català Claudi Aranyó i va estar en funcionament fins a l’any 1986, quan va caure en un procés de degradació. La seva recuperació va voler mantenir la seva tipologia singular, i és que Ca l’Aranyó és diferent d’altres exemples d’arquitectura tèxtil catalana del segle XIX.

L’edifici original es va construir l’any 1878 i dissenyar seguint el model de l’arquitectura industrial anglesa. En aquest sentit, és l’única fàbrica de pisos de Catalunya on es va adaptar l’ús de l’estructura metàl·lica, de segell britànic, a la volta tradicional catalana. La barreja d’aquests dos llenguatges, així com l’ús del maó vist com a material principal, li confereixen la seva singularitat i el seu gran atractiu.