Un antic lloc de culte

Es pensa que des d’antic hi havia enterraments al voltant de l’església de Sant Genís dels Agudells, com sol ser habitual als llocs de culte arcaics. Però la primera citació d’existència del cementiri figura en un escrit del 1060. Al segle XIV, una llicència del vicari general de la diòcesi a favor de l’ermità fra Ponç Astars li va permetre col·locar un altar portàtil a l’oratori bastit per ell mateix, celebrar-hi missa i erigir un fossar.

El darrer cementiri parroquial

Els cementiris parroquials es van suprimir l’any 1775 per motius sanitaris. De la prohibició es van salvar els fossars aïllats o rurals, com el de Sant Genís. L’església de Sant Genís dels Agudells és d’origen romànic amb vestigis anteriors, entre els quals destaca un peix gravat al lateral dret de la porta principal, símbol dels primers cristians. Va ser molt reformada al segle XVII. Des de la consagració, l’any 932, la parròquia disposava d’una sagrera formada per l’església, el cementiri i trenta passes d’espai concedides pel bisbe on es gaudia de protecció i d’immunitat eclesiàstica.