Es tracta d’un edifici aïllat construït aproximadament entre els anys 1925 i 1927 i dissenyat per l’arquitecte Guillem Busquets i Vautravers. L’edifici es pot relacionar amb un estil proper a les característiques d’un modernisme tardà. Hi destaca el tractament dels murs: paredat dels baixos i segon pis, i l’estuc llis del primer. La decoració general de l’edifici explota les qualitats del totxo com a material vist en els emmarcaments de les finestres i les portes. L’angle format a la banda nord es resol amb una cantonada arrodonida i una balconada en el primer pis, la llosa de la qual és obrada amb totxo que recolza damunt d’uns arcs escarsers en degradació, que alhora descansen sobre unes mènsules també de totxo. Seguint la tendència iniciada en el premodernisme, en aquest edifici el totxo vist adquireix la categoria de material noble. També el ferro forjat hi és present en les baranes dels balcons i en les reixes de les finestres de la planta baixa, amb motius geomètrics i florals. Actualment és la seu del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.