Aquest grup d’habitatges populars es va construir en el lloc del vell prat d’indianes anomenat el Prat Nou, que al principi del segle XX va esdevenir la fàbrica de teixits Brugarolas. Es dedicava al gravat de tot tipus de teixit i la qualitat dels productes l’havia fer guanyar premis com el Diploma d’Honor i la Medalla d’Or de l’Exposició Hispano-Francesa celebrada a Saragossa el 1908, i distincions a l’Exposició Nacional de València del 1910. A la mort del propietari, la fàbrica va passar als germans Teresa i Marià Bausili Sanromá. Aquest canvi de mans va constituir la fi de l’activitat del Prat Nou. Sobre una part del solar de l’antiga fàbrica, cap el 1928 es va aixecar un grup d’habitatges d’aproximadament 60 m2 fets a dos nivells, obra de l’arquitecte Joan Amigó. L’accés a la planta superior es fa per un corredor en voladís i una escala que es projecta pel davant de la primera planta, solució que li dona una forma molt singular i característica a tot el conjunt.