El tàndem Correa-Milà

Frederic Correa i Alfons Milà i Sagnier van ser companys d’escola des dels deu anys i ambdós es van llicenciar com arquitectes per la Universitat de Barcelona. El 1953 van obrir un estudi conjunt d’arquitectura, i a més de la Torre Atalaya són coautors de l’Anella Olímpica de Barcelona i de l’interiorisme del restaurant Reno (1961), entre moltes altres obres.

Inspirats en el Moviment Modern —amb mestres com ara Josep Antoni Coderch, entre d’altres, amb qui van col·laborar molts anys—, la seva obra és una interpretació de l’herència arquitectònica dels grans mestres catalans, i ha creat escola.

L’Escola de Barcelona

L’Atalaya és un dels edificis més característics de l’anomenada Escola de Barcelona, moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya entre el 1960 i el 1970. El moviment es caracteritza per l’austeritat, l’elegància continguda i la mirada cap a l’arquitectura del nord d’Itàlia d’entre els anys cinquanta i setanta. El segell estilístic comú és la recerca d’un llenguatge lògic i estructurat, de línies senzilles i formes innovadores, amb èmfasi en el disseny interior i en l’urbanisme que envolta les edificacions.