Un cop travesses la ronda del General Mitre, deixes de banda la muntanya per endinsar-te pel pla de Barcelona. De la quietud del Putxet passes al Farró, un barri de caràcter més popular. El carrer de Saragossa n’és la columna vertebral i a partir d’aquí es van articulant carrerons i places que formen un nucli urbà on la convivència veïnal i la vida associativa segueixen el seu curs. La seva personalitat de barri menestral es manifesta a través dels carrers de Pàdua, Septimània o Francolí, que desemboquen al carrer de Saragossa, i també a la plaça de Mañé i Flaquer, a la qual s’arriba a través del carrer de les Santjoanistes. Les façanes centenàries estan decorades amb gust, com la del número 112, guarnida amb motius florals, o la de la casa que fa cantonada amb el carrer de Septimània, amb bastiments de guix als finestrals de formes sinuoses i les baranes de ferro forjat. Una mica més avall, al número 109, hi ha una casa amb una aparença més robusta: la targeta de l’escala ens diu que és de les més antigues del carrer.