Herència medieval

El nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina era un antic llogaret que data dels segles X i XI i que pertanyia a l’antic municipi independent de Sant Andreu, abans de ser annexionat a Barcelona a finals del segle XIX. Avui dia forma part del districte de Nou Barris i, tot i el temps que ha passat, encara es conserven vestigis d’aquesta antiga població rural que es va assentar al voltant de l’església que encara continua dempeus.

L’històric carrerde Pere Artés recorre el mil·lenari conjunt, que sobreviu després de més de mil anys d’història. El seu element central és l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, que el 1782 va ser construïda sobre uns vestigis anteriors, tot i que encara conserva la capella original del temple romànic i també un dels murs exteriors.

Masies amb història

L’antic camí de Vilapicina que unia Sant Andreu amb Horta també es va respectar, i es va construir a més el pont que uneix el recinte amb la masia de Can Basté, un altre dels elements que encara es poden observar d’aquest antic nucli. Aquesta masia del segle XVII, antiga propietat de masovers, ha estat remodelada diversos cops al llarg de la seva història, fins que el 1980 va passar a ser propietat de l’Ajuntament i es va transformar en el Centre Cívic Can Basté és la seu del centre cívic la Torre Llobeta. Antiga casa senyorial del segle XV, és un dels masos més remarcables del pla de Barcelona.

Un altre element del nucli històric de Vilapicina és la masia Ca n’Artés, que durant els segles XIV i XV va ser un hostal de viatgers propietat del monjo Pere d’Artés, aficionat a l’art. Actualment la casa es troba en un estat precari, però encara conserva elements originals medievals, com la porta d’arc de mig punt al centre de la façana i una de les finestres amb arc apuntat.

Passejar per aquest tros d’història a l’actual districte de Nou Barris i observar els vestigis rurals de llocs que han deixat d’existir convida a viatjar a un passat que, tot i ser llunyà, segueix vigent.