L’artèria de l’Eixample modernista

El passeig de Gràcia, que comunica el nucli antic amb la Diagonal, pren aquest nom pel fet d’haver estat, des de temps antics, el camí que comunicava l’antiga Barcelona emmurallada amb la vila de Gràcia, que actualment és un barri més de la ciutat. Al final del segle XIX, quan Ildefons Cerdà va plantejar l’Eixample, va convertir aquesta via en un dels eixos principals del seu projecte, i el va dotar de gran amplada i protagonisme.

La seva rellevància comercial va atreure la burgesia més acabalada, que va començar a construir edificis propis al passeig i a competir per veure qui tenia la casa més luxosa i extravagant. Així va ser com els arquitectes modernistes de l’època van tenir carta blanca per deixar volar la seva imaginació i van projectar els magnífics edificis que avui atorguen a la via un valor únic. Antoni Gaudí, el més singular de tots, va signar la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, que sorprèn amb la seva façana ondulada, i també la Casa Batlló, amb el seu sostre en forma de drac. Just a tocar d’aquesta, Josep Puig i Cadafalch va construir la Casa Amatller, amb una façana triangular que evoca el gòtic català des d’un modernisme acolorit i, més enllà, prop de la plaça de Catalunya, Lluís Domènech i Montaner va edificar la Casa Lleó Morera.

Amb estil propi

Passejar pel passeig de Gràcia permet deixar volar la imaginació i perdre’s en les formes fantasioses de les façanes i en les vidrieres dels edificis singulars que s’hi troben, i a més gaudir amb les botigues més luxoses, atès que als baixos d’aquests edificis es van instal·lar els principals comerços de la nova ciutat que avui encara s’hi troben. Les millors firmes internacionals han obert el seu espai al passeig de Gràcia, i conviuen amb boutiques ja centenàries com Santa Eulàlia, un emblema de l’alta costura a la ciutat.