Usos nous per a edificis vells

L’any 1972, l’antiga estació de tren, que pertanyia a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, va tancar, i el recinte es va reformar per ser la seu de l’estació d’autobusos actual. A més de l’estació, s’hi van ubicar una caserna de la Guàrdia Urbana i un gimnàs municipal, on el 1992 es va celebrar el torneig olímpic de tennis de taula.

L’edifici original data de l’any 1861 i és d’estil neoclàssic. És obra de Pere Andrés i se’n conserva principalment la façana sud, que dóna al parc. La magnífica coberta vidriada, així com les façanes dels carrers de Nàpols i de Sardenya, són de Demetri Ribes i s’hi van afegir posteriorment, el 1910. En destaquen els treballs de vidre i ferro, molt emprats en aquells anys en edificis públics, com ara estacions o mercats.

El parc

Tranquil i assolellat, el parc té una extensió de més de tres hectàrees en les quals es pot descansar, córrer, prendre alguna cosa al bar o jugar a tennis de taula. També disposa d’una zona de gossos i d’una àrea infantil i lavabos, a més de comunicar amb el camp de futbol del Fort Pienc.

Al parc, hi destaquen dues grans peces de land art: Espiral arbrada, el mosaic amb forma d’espiral que s’enfonsa en la terra, i Cel caigut, la peça piramidal de ceràmica blava que s’alça entre la gespa. Les dues obres, fetes de mosaic ceràmic, són de l’artista nord-americana Beverly Pepper i reten homenatge a Antoni Gaudí.