Exponent de l’arquitectura del ferro

Inaugurada l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, l’Estació de França és un edifici monumental que destaca a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, al barri del Born.  Obra de l’enginyer Andreu Muntaner i l’arquitecte Pedro Muguruza, l’edifici va ser una creació a dues mans de la qual destaca la doble marquesina metàl·lica amb vidrieres que fa possible l’espectacular efecte de la llum natural sobre les 12 vies que la componen. L’edifici és un dels exponents més importants de l’arquitectura de ferro modernista a Barcelona.

Un altre element de gran bellesa és el vestíbul noucentista amb tres grans cúpules, dissenyat per l’arquitecte Duran i Reynals, per afavorir l’amplitud de l’edifici. La presència de materials nobles com el marbre i el bronze, tant al vestíbul senyorial com a la resta de l’estació, augmenten la vistositat i distinció de l’estació, sovint comparada amb l’estació d’Orsay de París.

Un espai versàtil

Després d’una profunda remodelació, l’estació es va reobrir el 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona. Antigament coneguda com a Barcelona-Término, va passar a un segon lloc com a estació de rodalia i es va destinar exclusivament a recorreguts de mitjana distància. A més, durant els últims anys, l’estació ha guanyat protagonisme cultural i s’hi celebren esdeveniments com el Saló del Còmic, concerts, exposicions o fins i tot fires i mercats, com el mercat de segona mà Lost & Found.