L’inici de la fi

L’11 de setembre de 1714, en el marc de la guerra de Successió espanyola, Barcelona es rendia a les tropes borbòniques després de 13 mesos de resistència, i Felip V entrava triomfant a la ciutat, en la qual va iniciar una dura repressió contra la població i les institucions catalanes. Amb el temps, l’11 de setembre va acabar esdevenint la Diada Nacional de Catalunya, i el Fossar de les Moreres, l’escenari on cada any tenen lloc diferents actes de caràcter polític, cultural i social.

Defensors de la pàtria

Al marge que separa la plaça del carrer de Santa Maria, es pot llegir una inscripció que pertany a la cèlebre poesia de Frederic Soler Pitarra, i que ret homenatge als caiguts durant el setge:

“Al fossar de les moreres / no s’hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes / serà l’urna de l’honor”.

Aquests versos, que també es recullen a la placa commemorativa situada al fons de la plaça, a l’ombra de les moreres, fan referència a un episodi del setge segons els qual el fosser i el seu nét es van negar a enterrar al fossar el cadàver d’un soldat enemic, malgrat que era de la seva mateixa família (es tractava del fill del fosser i pare del nét).

Des d’una òptica més universal, el Fossar de les Moreres es pot interpretar com un recordatori dels combatents anònims, una mena de tomba del soldat desconegut semblant a les que hi ha en altres ciutats europees.

Situat al bell mig del barri de la Ribera, el fossar es troba rodejat d’edificis i espais històrics de gran interès patrimonial, com ara la basílica esmentada, el carrer de Montcada o el passeig del Born, on conviuen botigues centenàries i locals de moda.