Uns orígens senyorials

Aquest espai verd té l’origen en el sumptuós jardí que Ignasi Girona va fer construir en una finca de Sarrià batejada en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. Durant molts anys, la família va utilitzar la Quinta Amèlia com a lloc d’estiueig, però el 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic, la finca es va expropiar i es va enderrocar l’antiga residència dels Girona. Un tros de terreny ha quedat integrat en els jardins veïns de la Vil·la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia.

Fusió de natura i art

Als jardins hi creixen una cinquantena d’espècies botàniques, però els reis de la vegetació són arbres inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, com ara un plàtan de gairebé noranta anys. Enmig d’un estany s’alça la nimfa Dríade, figura de bronze considerada una de les millors escultures de Ricard Sala. I no gaire lluny, un efeb toca la flauta, L’encantador de serps, escultura també de bronze del belga Jules Anthone.