Obra mestra de l’enginyeria militar

La potent muralla que rodejava la metròpoli es va mantenir igual durant gairebé mil anys, fins que Jaume I, al segle XIII, en va ordenar l’ampliació. Durant segles, la ciutat va romandre dins els límits d’aquesta muralla, que dibuixava un octògon allargat i ocupava tota l’àrea compresa, a grans trets, entre la plaça de la Catedral i el carrer d’en Gignàs, de nord a sud, i entre els carrers del Sotstinent Navarro i d’Avinyó, d’est a oest.

Trams al descobert

En diversos punts del barri Gòtic encara són visibles els fragments de muralla, i fins i tot es pot resseguir gran part del seu traçat. La plaça Nova, a la dreta de la catedral, és un bon punt per començar i observar restes de la muralla: s’hi conserven quatre torres, dues que s’integren a la Casa de l’Ardiaca i les altres dues, adossades a banda i banda del carrer del Bisbe, que flanquejaven una de les quatre entrades de l’antiga urbs romana.

Des d’allà, cal continuar per l’avinguda de la Catedral i baixar per la via Laietana, on, a la plaça de Ramon Berenguer, s’aprecia un bon tram de llenç, sobre el qual reposa la capella gòtica de Santa Àgueda, del segle XIV. Als seus peus també es conserven restes del fossat original, que feia funcions tant defensives com de clavegueram. El traçat segueix en sentit mar, amb trams descoberts, d’altres en procés de descoberta i d’altres ocults pels edificis, fins a la plaça dels Traginers, on es troba una altra de les torres imponents. Des d’allà, la muralla continuava fins a la porta del Mar, les restes de la qual es poden veure actualment a l’interior del Centre Cívic Pati Llimona. Als afores, adossades a les muralles, s’hi van establir les termes portuàries que s’han recuperat fa ben poc i que mereixen una visita.