El gran raspall que penjava a la façana de la fàbrica que en produïa, al número 2, es va convertir en el nom oficial de la plaça el 1982. Abans havia estat la plaça de la Igualtat, la d’en Roque Barcia —home d’esquerres, iniciador del moviment cantonal—, la de la Madre Vedruna i, més tard, la de Santa Joaquina de Vedruna. Aviat es va convertir en punt de trobada dels veïns i veïnes. Des del 1909 és un dels espais de la festa major: primer, perquè aquí s’aixecava un dels envelats tradicionals i, ara, com a carrer guarnit.
Una mica més avall trobem la plaça de Gato Pérez que recorda el lloc on el cantautor argentí, gracienc d’adopció, va conèixer els gitanos de Gràcia a la Penya Curro Romero. Molt vinculat a la festa major, és el lloc on va descobrir la rumba catalana. Gato Pérez va convertir la rumba en el centre de la seva activitat musical, fet que li va permetre viure els moments de més prestigi i reconeixement de la seva carrera. La plaça té tres tipus diferents de paviment que recorden la silueta d’una guitarra: llamborda de color vermell, peces de granit i rajola de formigó prefabricat.