Els terrenys sagrats

L’origen del barri de la Sagrera és força curiós: eren els terrenys sagrats que envoltaven les esglésies i estaven sota la protecció del clergat. Quan la Sagrera era un nucli rural, els pagesos guardaven les collites als dipòsits de l’església, anomenats sagrers, perquè com que era un espai sagrat estava protegit de guerres i saquejos. La consciència de barri popular i treballador s’ha mantingut al llarg dels anys.

La industrialització va portar a la Sagrera fàbriques com la Pegaso, avui reconvertida en un parc municipal, la desapareguda Farinera l’Esperança o la fàbrica de pintures Ivanow, que després d’allotjar diferents empreses avui en dia és un centre d’art i creació, la Nau Ivanow.

Són traces d’una època industrial que va íntimament lligada al creixement de l’avinguda Meridiana, l’artèria que travessa el barri. Els seus alts blocs d’habitatges, alguns de més de quinze pisos d’alçària, són fàcilment identificables i s’han convertit en una icona d’aquesta entrada a la ciutat de Barcelona.

Els tresors del barri

Però la Sagrera amaga un nucli antic petit i polit darrera dels blocs de formigó, un espai que, articulat al voltant de la plaça Masadas, és un refugi de pau que encara manté la tranquil·litat d’un barri molt familiar. La plaça de l’Assemblea de Catalunya i el parc dels Jardins d’Elx ofereixen un espai verd i obert al barri.

És una oportunitat per contemplar i gaudir un centre històric que ha desvetllat tresors, com les restes romanes trobades mentre s’excavava per a les obres de la nova estació de trens, una de les més grans d’Europa.