És una construcció de Josep Amargós i Samaranch que es va edificar per emmagatzemar l’aigua del parc d’atraccions i de les urbanitzacions dels voltants que va fer construir el doctor Andreu. Data del 1905 i és un edifici que destaca per sobre el paisatge amb la seva ornamentació renaixentista, coronada amb una cúpula que fa la funció de dipòsit d’aigües. Aquests dipòsits es construïen a certa altura perquè després hi hagués prou força per distribuir les aigües emmagatzemades a les cases dels voltants. Les torres d’aigües començaven a formar part de la planificació urbanística de moltes comunitats de propietaris i va passar a ser una nova figura en el paisatge urbà. És un element característic d’una revolució tecnològica impulsada per mans privades: els nous promotors buscaven autosuficiència energètica per construir habitatges allà on volguessin viure i, d’aquesta manera, assolir una independència en la xarxa general d’aigües, clavegueram i enllumenat de la ciutat.