Seguretat sota terra

Durant la Guerra Civil, Barcelona va ser la primera ciutat bombardejada sistemàticament per aire. La població civil va crear la Junta de Defensa Passiva, que va fer construir nombrosos refugis antiaeris arreu de la ciutat per protegir-se. D’entre els prop de 1.300 refugis dels quals es té constància, el del Poble-sec era un dels més grans, amb capacitat per acollir unes 2.000 persones.

Construït amb les mans de tots els veïns de la zona, el Refugi 307 té la particularitat d’aprofitar l’orografia de la falda de Montjuïc, on s’ubica, que permetia disposar d’una entrada a peu de carrer, al final del carrer Nou de la Rambla. A dins, s’obre un entramat de túnels excavats al llarg de gairebé 400 metres, que tenien electricitat, lavabo, cuina, seients i una zona d’esbarjo per als més petits, així com una petita infermeria on s’atenien els ferits.

Memòria inesborrable

Com a espai històric que testifica la duresa d’aquells temps, el Refugi 307 avui dia està gestionat pel Museu d’Història de Barcelona, MUHBA. La visita guiada permet recórrer els túnels i veure elements que encara hi romanen, com els cartells enganxats a la paret on s’especificaven sorprenents normes de convivència, que prohibien parlar de política, religió o fomentar el pessimisme. Tot un llegat de les atrocitats de la guerra.