Arquitectura neoclàssica i jardins amagats

A finals del segle XIX, Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata gironí molt influent de l’època, es va fer construir la seva residència principal en un dels llocs més privilegiats de la Barcelona del moment: la cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal. Construït entre el 1898 i el 1903, el Palau Robert va ser dissenyat per l’arquitecte francès Henri Grandpierre i construït amb pedra de muntanya de Montgrí per l’arquitecte català Joan Martorell. L’edifici destaca per la seva arquitectura neoclàssica, poc relacionada amb el modernisme de l’època que s’estenia per tot l’Eixample.

El jardí del Palau Robert va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que més endavant seria l’encarregat de dissenyar també els jardins de la plaça de Catalunya.

Història al llarg del temps

La mort del marquès l’any 1929 va portar la família Robert a intentar vendre el palau. Després de la Guerra Civil es va constituir una societat per transformar-lo en un hotel amb sala d’espectacles que mai no es va arribar a projectar. Finalment, als anys vuitanta va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya.

Després de passar per diferents funcions al llarg de la seva història, finals dels noranta va obrir les portes com el centre cultural que coneixem avui dia. L’edifici inclou, a més, un centre d’informació turística. El seu pulcre jardí està obert a tothom i cada dia rep nombroses visites tant de turistes com de residents.