Del nom del jardí, en podem deduir el seu passat com una de les zones d’esbarjo escollides per molts barcelonins i barcelonines. Quan l’automòbil encara no era a l’abast de tothom, era molt comú passar el diumenge al peu de Collserola a zones fresques regades per fonts o deus. Aquest jardí inclinat va escalant la muntanya ajudant-se de talussos, diverses espècies de cactus i arbustos mediterranis, que van vorejant el camí en ziga-zaga. Els exemplars de pins, roures, palmeres i alzines són adults i componen un jardí silvestre on les plantes han arrelat per si mateixes. L’hàbitat integra espècies autòctones i fa justícia a la riquesa del bosc mediterrani. A mesura que ascendim, les vistes sobre Barcelona són cada vegada més impressionants; a la part més alta ens espera una privilegiada talaia que ens mostra la ciutat que deixarem per unes hores.