Una joia del barroc català

L’any 1626, els frares carmelites es van establir en aquest indret aleshores deshabitat i van fundar-hi el convent de Santa Maria de Gràcia. El monestir ja estava acabat l’any 1630, però no l’església, que no es va començar fins a l’any 1658 i que va consagrar-se l’any 1687. Obra de l’arquitecte fra Josep de la Concepció, el temple segueix els cànons tradicionals del barroc català, mentre que la façana tripartita i amb frontó triangular és habitual en les esglésies carmelites de l’època. 

L’origen d’un barri

Els Josepets van veure créixer al voltant tot un poble al qual van acabar donant nom: per extensió del convent de Santa Maria de Gràcia, la vila va anomenar-se també Santa Maria de Gràcia (o Mare de Déu de Gràcia o Nostra Senyora de Gràcia), i després simplement Gràcia. És en referència a Maria, també, que a l’escut del districte figuren els tres lliris blancs sobre fons blau, símbol de la Mare de Déu.

Des de sempre, aquesta església ha mantingut una relació estreta amb el barri i, a banda de l’activitat litúrgica, la parròquia està vinculada a diferents associacions, com ara l’Esplai Josepets.