El naixement d’un barri

A pocs minuts de la catedral, batega un barri vibrant i multicultural amb una gran varietat de petits restaurants, comerços, estudis i terrasses, i on conviu gent vinguda d’arreu i de totes les professions imaginables. Pel barri de Sant Pere han passat obrers, poetes i anarquistes, gent humil i gent poderosa, músics, lladres i, fins i tot, bandolers com en Joan de Serrallonga.

Tot va començar al segle X, quan la fundació del monestir de Sant Pere de les Puel·les va afavorir que gent d’arreu anés a instal·lar-s’hi als voltants. Al segle XII ja havia esdevingut una vila extramurs, i a finals del segle XIII va incloure’s dins les noves muralles de la ciutat.

L’any 1873, es va enderrocar el convent i la comunitat religiosa va traslladar-se a Sarrià, on s’està actualment. Al barri, només hi va quedar l’església.

L’església apedaçada

El mur de pedra visible des de la plaça dóna fe dels mil i un canvis que ha sofert aquest temple. Mentre que la portalada és del segle XV, molts altres elements s’han perdut o són posteriors: la planta original de creu grega va modificar-se en una reforma posterior, l’absis també va ser reemplaçat per un altre, i al segle XV es va construir un campanar que anys més tard també es va substituir. L’any 1911, l’església va ser reconstruïda després d’un incendi, durant la Guerra Civil va ser cremada novament i l’any 1945 altre cop restaurada, moment en què va adoptar l’aspecte eclèctic que té actualment. Malgrat això, a l’interior encara es conserven alguns vestigis del seu origen romànic, i l’aparença exterior, amb la imponent portalada, recorda que aquest va ser el naixement de tot un gran barri medieval.