Construïda el 1924, l’exterior presenta una sòlida façana de caràcter neoromànic, estil arquitectònic del qual és l’exemple més rellevant de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un conjunt format per l’església pròpiament dita, les dependències parroquials i l’escola del mateix nom que se situa a la façana del carrer de Collblanc. La façana està presidida per una rotunda torre, amb campanar de pedra, com la resta, de planta quadrangular i cinc nivells d’obertures amb finestres geminades. Els portals són semicirculars amb timpans decorats amb mosaics de caràcter narratiu que expliquen la vida del sant. La raó de la construcció inicial cal buscar-la en la forta immigració i el creixement que va experimentar la zona a partir dels anys vint del segle XX. El juliol del 1936 va ser incendiada juntament amb la casa parroquial i, entre el 1940 i el 1955 (any en què es va instal·lar l’altar major), es va dur a terme una reconstrucció que es va encarregar a l’arquitecte Josep Maria Sagnier, responsable de l’estètica actual. Al voltant de l’església i perpendiculars a l’avinguda del mateix nom, es disposen tot un seguit de passatges que han originat un autèntic i singular barri de casetes unifamiliars de planta baixa.