Una parròquia mil·lenària

Les primeres referències a aquesta església són del segle V. De fet, una llosa commemorativa del 1987 a la façana del temple recorda que és una parròquia mil·lenària. L’any 1147 es va consagrar un temple romànic al mateix lloc, i el 1347 es va reedificar una església gòtica que va contenir el famós retaule de Sant Vicenç, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC. L’altar barroc de talla policromada dedicat a la Mare de Déu del Roser, que encara avui es pot veure a l’església, és obra d’Agustí Pujol. El temple actual, d’estil neoclàssic, el va projectar el mestre Josep Mas el 1781.

Un interior ple d’art

El nou temple té una única nau amb capelles laterals intercomunicades. El creuer està cobert amb una cúpula. També destaca el seu esvelt campanar octogonal. L’interior és ple d’obres d’art de diferents èpoques i estils, com les pintures murals al fresc, d’estil noucentista. El retaule de l’antic convent de Santa Clara, del segle XVII, o les pintures d’Adrià Gual a l’altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat són algunes altres obres que es poden veure a l’interior de l’església sarrianenca per excel·lència.