El progrés racionalista

Durant la Segona República, arquitectes del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC ) van dissenyar la Casa Bloc, un projecte social molt innovador que va concretar-se en cinc blocs entrelligats en forma d’S amb 207 habitatges. Aquest edifici pioner s’alça com una de les icones més representatives de l’arquitectura racionalista al nostre país. Va ser molt innovador en el seu moment, ja que suposava la integració, en l’entorn urbà, d’habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers, que fins aquell moment havien viscut a les barraques de la perifèria urbana. La seva construcció va ser impulsada per la Generalitat de Catalunya, que va encarregar el projecte al grup d’arquitectes del GATCPAC. L’objectiu de l’edifici era oferir habitatges dignes a la població obrera. La gran onada migratòria vinguda a la ciutat comtal a la recerca de feina havia posat de manifest el greu dèficit de l’habitatge obrer. El 13 de març de 1933, el president Francesc Macià va ser l’encarregat de col·locar la primera pedra de la Casa Bloc. El resultat va ser un conjunt de cinc blocs en forma d’S que acollien 207 pisos d’entre 55 i 77 m². El projecte va tenir en compte la ventilació i la il·luminació òptimes de tots els habitatges. Els espais interiors es van destinar a serveis públics, com àrees de jocs infantils, zones verdes, guarderies, biblioteques, cooperatives de consum i clubs d’obrers. Malauradament, l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van impedir la posada en marxa del projecte republicà, que hauria contribuït a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Durant la Guerra Civil, els bombardeigs freqüents a la zona de Sant Andreu van propiciar la instal·lació d’una metralladora antiaèria al terrat de la Casa Bloc. A Sant Andreu, les forces del Cuerpo de Ejército de Navarra es van allotjar a les casernes i a la Casa Bloc, que havia quedat inacabada en esclatar la guerra.

Un pis dels anys trenta

La rehabilitació d’un dels pisos com a pis-museu ha estat a càrrec del Disseny Hub de Barcelona, que ha recuperat els paviments hidràulics originals, les portes plegables —retirades d’altres pisos en desús—, les cuines econòmiques, el safareig amb dutxa, separat del lavabo, i fins i tot peces del mobiliari original dels anys trenta. Un pis-museu que es pot visitar per comprovar com l’arquitectura racionalista va pensar en cases funcionals, però que dignifiquessin les dures condicions de vida dels treballadors de Sant Andreu.