Somnis fets realitat

Amb un nom que recorda l’illa grega i el vol mític d’Ícar, va ser el socialista utòpic Étienne Cabet qui, a principis del segle XIX, va idear amb aquest nom una illa imaginada on les màquines substituïssin els homes per fer les tasques més dures. L’urbanista Ildefons Cerdà, que va plasmar el seu propi somni utòpic de ciutat a l’Eixample de Barcelona, va anomenar amb aquest nom suggeridor l’antic camí que conduïa al cementiri del Poblenou i que estava aleshores envoltat de fàbriques.

Durant dècades, l’espai que ocupa la platja de la Nova Icària va ser conegut com el Somorrostro, un barri de barraques on vivien milers de famílies que disposaven de condicions molt minses. Després de la desaparició d’aquest poblat, a finals dels anys seixanta, la zona va quedar oblidada fins que, amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92, el somni de Cerdà es va complir. La Nova Icària es va recuperar i es va convertir en una de les platges més preuades per a tots els barcelonins.

Tranquil·litat i diversió

La platja de la Nova Icària és avui dia una de les més tranquil·les de Barcelona, juntament amb la del Bogatell. És per això que en aquesta platja es registra un temps d’estada més llarg que a les altres per part dels usuaris.

Amb el teló de fons de les torres bessones del Port Olímpic, la Nova Icària, situada al centre del litoral de la ciutat, té 415 metres de llargada i disposa d’un dels equipaments per a l’oci més complets de les platges barcelonines. Es pot gaudir d’una jornada tranquil·la a les taules de ping-pong a tocar de l’espigó del Bogatell o als dos camps de vòlei propers al Port Olímpic.