Banys i clubs de natació

Banyar-se a mar obert representava tota una aventura per als barcelonins de fa un segle, i no sempre va estar ben vist. Per aquest motiu, la gent de classe acomodada sovint optava per passar el dia als banys o als clubs esportius que proliferaven en aquella època.

Avui desapareguts, els banys eren recintes amb piscines i solàriums, de caràcter privat i reservats per a les famílies benestants. A les platges de Sant Sebastià i de la Barceloneta van ser molt populars els banys de la Senyora Tona, els de Sant Sebastià, els Orientals, els de Neptú. Tots oferien l’oportunitat de gaudir de l’aigua de manera adequada, ja que en aquella època les convencions socials respecte a banyar-se en públic eren força restrictives. No obstant això, va ser a la platja de Sant Sebastià on es va obrir per primera vegada una zona de bany mixta en què podien gaudir del bany homes i dones junts.

A la platja de Sant Sebastià també es van fundar els dos clubs de natació més importants de la ciutat, que avui dia continuen en actiu, però fusionats en un de sol: el Club Natació Atlètic-Barceloneta és un espai pioner en la pràctica dels esports aquàtics des de fa un segle.

Platges del segle XXI

Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, les platges es van sanejar i modernitzar: Barcelona guanyava quilòmetres de platja i recuperava un gran espai públic i accessible per a tothom.

La platja de Sant Sebastià està ben comunicada per metro, autobusos i el servei de Bicing. Disposa d’un equipament complet per gaudir del mar sense riscos, amb servei per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats, com ara dutxes, lavabos i accessos adaptats, senyalització tàctil, etcètera.