Esperit d’innovació

Entre els carrers de Bac de Roda i de Felip II, en una zona aleshores desproveïda de grans edificis, l’arquitecte valencià Santiago Calatrava va aixecar entre els anys 1985 i 1987 un espectacular pont que va guanyar el premi FAD d’arquitectura i que va atorgar-li fama internacional.

Els dos arcs bessons d’acer blanc i els quatre cables de suport que formen aquest emblemàtic pont, així com els punts de llum que s’integren a la barana i a la calçada, van significar que aquesta obra d’enginyeria es convertís en un tresor escultòric. Avui dia, el pont de Calatrava és una icona de la nova arquitectura que va començar amb la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992 i que des d’aleshores mai no s’ha aturat i omple la ciutat d’edificis cada cop més arriscats.

Una obra conceptual

El pont, que uneix els districtes de Sant Andreu i Sant Martí, permet la circulació tant de vehicles com de vianants. Creuar-lo ofereix la possibilitat de gaudir de tota la seva expressivitat, ja que les seves línies representen les formes humanes, així com la plasmació visual de la tensió de forces oposades que, controlades, poden originar obres d’enginyeria com aquesta.