Esperit de poble

El barri de Sarrià conserva encara l’aire de poble que va entusiasmar la burgesia catalana del segle XIX: petits carrers i places que es vertebren al voltant del carrer Major, voreres estretes en carrers per a vianants i gent veïna que se saluda en passar. Sarrià, per la influència de menestrals i burgesos que hi van instal·lar les cases d’estiueig, va ser una de les zones més pròsperes de Barcelona. Una esplendor que es manifesta en l’àmbit arquitectònic, amb cases, moltes de les quals modernistes, que es poden veure al nucli antic, al passatge Mallofré o a la plaça de Sant Vicenç.

Passejades dolces i poètiques

Prop de la plaça de Sarrià hi trobem la Casa Orlandai, l’actual centre cívic del districte, una joia modernista amb unes decoracions interiors i uns vitralls que valen una visita i fins i tot un cafè a la terrassa interior. Passejar per Sarrià no seria el mateix sense aturar-se a admirar el llaminer aparador de la pastisseria Foix, tota una institució al barri. Amb més de 125 anys d’història, aquest establiment ha endolcit la vida de molts barcelonins. L’escriptor J. V. Foix, fill del fundador de la pastisseria, va canviar dolços per poemes i va esdevenir una de les figures literàries més grans de les lletres catalanes. I dels pastissos a les patates, perquè a Sarrià, concretament al Bar Tomàs, al carrer Major, es mengen les considerades millors patates braves de la ciutat.

Sarrià va ser un nucli independent fins al 1921, en què es va annexionar a Barcelona. Tot i l’annexió, Sarrià encara manté el seu esperit de poble independent de la gran Barcelona. Passejant per les seves places i carrers, podem parar atenció a cases i botigues: xiuxiuegen la història d’un poble que es manté fidel a la seva essència.