Després de l’esclat de la Guerra Civil, els quàquers anglesos i americans es van organitzar per enviar ajuda econòmica i humanitària a les ciutats on arribaven els refugiats i on hi havia més mancança de proveïments. Es volia garantir que tots els nens menors de set anys rebessin llet i farinetes per evitar la desnutrició i assegurar el creixement correcte de tota una generació. A Sant Andreu, l’Ajuntament va cedir la planta baixa de l’edifici municipal per instal·lar-hi una cantina. La cantina era coneguda per ser una de les úniques amb una màquina automàtica de llet. Hi treballaven voluntaris, persones del barri, que netejaven la cantina, preparaven els esmorzars i repartien els llegums, la llet i el sabó a les mares amb nadons i als nens que hi acudien. L’ajuda dels quàquers va ser inestimable per a milers d’infants que patien les conseqüències terribles de la guerra.

L’actual seu del Districte es va alçar l’any 1842 sobre els fonaments de l’antic Ajuntament de Sant Andreu de Palomar. Després de l’incendi del 1870, durant la Revolució de Setembre, es va reconstruir. L’any 1915 es va ampliar afegint-hi el cos amb façana del carrer de Malats, i aleshores va adquirir la configuració actual.