Bressol del coneixement

Els orígens de la Universitat de Barcelona es remunten al segle XV, quan el rei Alfons el Magnànim va fundar l’Estudi General de Barcelona. La Universitat va ser un centre d’ensenyament molt actiu i rellevant a la Corona d’Aragó, i va estar en funcionament fins al 1715, quan arran de la guerra de Successió se’n va ordenar el tancament. L’any 1838, quan per fi la universitat va poder tornar a la ciutat, es va allotjar inicialment en un convent del carrer del Carme, però de seguida es va veure la necessitat de fer-ho en un edifici propi de nova construcció.

El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte català Elies Rogent, i el lloc triat finalment per emplaçar-lo va ser el nou barri de l’Eixample, acabat de projectar. La construcció es va iniciar l’any 1862, i no es va veure enllestida definitivament fins al 1892-93, tot i que les classes es van iniciar l’any 1871 i l’edifici es va inaugurar oficialment el 1874.

Racons de pau i estudi

El resultat va ser aquest gran edifici neoromàntic, amb una façana de 129 metres que s’estén al llarg de la gran via de les Corts Catalanes, un cos central més elevat i un edifici lateral a banda i banda; el de la dreta destinat als estudis científics i el de l’esquerra, als estudis de lletres.

A l’edifici central s’obre el vestíbul amb una impressionant escala d’honor que condueix al paranimf, on es troba el Saló de Graus, l’espai més emblemàtic de l’edifici, que ofereix una decoració exuberant d’estil morisc i plateresc. I els edificis laterals amaguen claustres amb arbres fruiters i fonts on regnen el silenci i la tranquil·litat. A més, a la part posterior, l’edifici guarda un espai verd conegut com el jardí de Ferran Soldevila en homenatge a aquest historiador de Barcelona. Es tracta d’un racó poc conegut, un indret únic per relaxar-se i aïllar-se del món per un moment. A més, a l’estiu, la mateixa universitat organitza diferents esdeveniments a l’aire lliure, com ara conferències o concerts.

Actualment, la Universitat de Barcelona és considerada el millor centre de recerca universitari de la Península, tant pel nombre de programes que té com per l’excel·lència que ha aconseguit en aquest terreny. Les seves seus s’estenen per diferents punts de la ciutat: el Raval, la Zona Universitària, Mundet, Bellvitge i la seu històrica de l’Eixample, encara en funcionament, i que avui dia imparteix els ensenyaments de filologia, estudis literaris i matemàtiques i que continua sent una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat que regeix gran part de la vida cultural.