Herència amb gust

Barcelona és una ciutat amb una gran tradició culinària. Hi ha molts restaurants antics i històrics, establiments on, sense voler-ho, les parets són capaces d’explicar part de la història de la ciutat.

Les primeres cases de menjars de la ciutat les van obrir, al segle XVIII, cuiners italians que van importar alguns plats i productes que aviat van fusionar amb els autòctons per fer una cuina purament local. Però ja en el segle XIX va arribar la moda dels cuiners francesos, que imposaven als seus restaurants un receptari que fins llavors la burgesia barcelonina desconeixia.

Segons el Llibre Guinness dels Rècords, el restaurant més antic de Barcelona i el segon més antic d’Espanya és al barri Gòtic, al costat de la Rambla, a prop de la plaça Reial i la plaça de Sant Jaume. És la Fonda Can Culleretes, fundada el 1796. Un altre local històric és Els 4 Gats, fundat el 1897 al carrer de Montsió, també al barri Gòtic. Aquest mític restaurant era un lloc freqüentat per Dalí, Picasso i Hemingway a principis del 1900, i és un clàssic amb història i tradició. També amb molta tradició i molts anys de vida, el restaurant 7 Portes, fundat el 1836, és un altre dels clàssics de la ciutat. Les seves parets amaguen una llarga història arquitectònica i l’encant del passat. Molts són els famosos que han degustat els seus plats: escriptors com Camilo José Cela o Federico García Lorca, o artistes com Dalí, Picasso o Miró. Fins i tot el mític revolucionari Che Guevara va sopar aquí.

Per conèixer la idiosincràsia de la Barcelona noctàmbula és important, també, descobrir els bars històrics. A la ciutat n’hi ha molts, però potser els més destacables són el Marsella, el London Bar o la Casa Almirall. Al Marsella la beguda més popular és l’absenta, de fabricació local. La decoració centenària li atorga cert aire parisenc. El London Bar va obrir portes el 1910. Té una decoració modernista i encara programa música en directe. La Casa Almirall és un altre bar centenari que amb el pas del temps ha millorat. Com tots els de l’època també té inspiració modernista, i l’absenta és la beguda estrella.