No es coneix l’autor d’aquest habitatge unifamiliar, però es pot inscriure dins el vessant mediterranista del noucentisme. Això es fa palès en l’ús d’elements clàssics, com ara les baranes de balustres, el porxo obert damunt del terrat, la terracota o l’estucat blanc i nu de les façanes. El seu jardí, disposat en nivells diferents, és d’una delicadesa extraordinària. Se’l coneix amb el sobrenom de “jardí dels Tarongers” i en un dels extrems superiors hi ha un estilitzat templet sostingut sobre sis columnes. A l’interior, els ornaments de caire musical són a tot arreu i, molt especialment, a la sala de concerts, decorada amb tapissos al·legòrics del mestre muralista Antoni Vila i Arrufat. Va ser el domicili de l’industrial i mecenes Josep Bartomeu i Granell, que als anys cinquanta va convertir una magnífica finca de Pedralbes en el centre d’una intensa activitat artística, especialment musical. Les vetllades musicals eren sonades i una de les més significatives la va protagonitzar la soprano Montserrat Caballé, que es va donar a conèixer al gran públic a través de Casa Bartomeu. Per desig del seu propietari, la Casa Bartomeu es destina a finalitats relacionades amb la divulgació del patrimoni musical català. Actualment, és la seu del Consell Català de la Música.