Encara que d’origen medieval, l’obra conservada és producte de nombroses transformacions dutes a terme al llarg del temps. Hi ha diversos elements que fan datar la casa als segles XVII i XVIII, tot i que presenta alguns elements gòtics que fan suposar l’origen medieval. Probablement, i per donació testamentària d’un particular en unes dates no determinades documentalment, la propietat va recaure a mans dels frares dominicans de Santa Caterina de Barcelona, establerts en una casa del carrer del Call des del 1221 i traslladats posteriorment al convent del mateix nom situat en l’espai que ocupa actualment el mercat de Santa Caterina, del qual van gaudir fins a la desamortització de l’any 1835. Al segle XX, la casa va recaure en mans de Santiago Güell i López, baró de Güell i president del Comitè Olímpic Espanyol, que va transformar la casa per donar-li l’aspecte actual. Cap a finals dels anys vint del segle XX i en una peça de terra segregada del conjunt de la finca, es va construir un restaurant amb uns jardins projectats per Nicolau Rubió i Tudurí, que inclouen una mina d’aigua així com el brollador de la font del Lleó. Actualment, la casa és visitable només per l’exterior.