Arrel mediterrània

Considerats una de les perles de Montjuïc, els jardins de Laribal s’estenen per múltiples espais, i creen en conjunt un lloc únic de gran valor històric i on passejar esdevé un autèntic plaer. El silenci de la vegetació i el borbolleig tranquil de l’aigua, la gran protagonista, conformen un recer de pau no gaire allunyat de l’enrenou de la ciutat.

Associats a l’Exposició Internacional del 1929, els jardins de Laribal es van acabar el 1922 i es van incloure entre les instal·lacions més importants fetes amb motiu d’aquest esdeveniment. Els seus dissenyadors, Jean-Claude-Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí, van voler crear un nou estil paisatgístic d’arrel mediterrània inspirat alhora en els antics jardins àrabs i en els cármenes de Granada, amb presència de rajoles, aigües ornamentals i testos amb flors col·locades en baranes.

Natura i aigua

Arquitectònicament tenen un seguit de terrasses superposades unides entre si per petits camins i dreceres, trams d’escales i enormes pèrgoles, pedres, pilars i fonts per on brolla l’aigua donant frescor a l’ambient. Destaquen escultures com Estival de Jaume Otero, un nu femení fet en marbre, La noia de la trena de Josep Viladomat, un altre nu de dona, però de bronze, i una font de ceràmica esmaltada obra del ceramista Llorenç Artigas.

Per la seva bellesa i importància històrica, destaca l’escala del Generalife, que connecta els jardins de Laribal amb els del Teatre Grec i que està inspirada en els jardins del Generalife de Granada, amb cascades al passamà, estanys de pedra i bancs per reposar. La Font del Gat, on antigament els barcelonins celebraven trobades populars, és un altre dels elements cèlebres d’aquest jardí i ocupa el seu pendent més alt, al costat d’un edifici del segle XIX on va residir en el passat l’antic propietari de la finca, Josep Laribal, i que ara s’ha reconvertit en un restaurant. En conjunt, els jardins de Laribal són un espai exquisit d’arquitectura, història i natura dins el parc de Montjuïc, on resulta tot un plaer relaxar-se i gaudir del silenci.