El centre de la vila

La reformada i moderna plaça d’Orfila va ser, durant gairebé mil anys, la plaça central del poble aleshores independent de Sant Andreu de Palomar, fins que aquest municipi es va annexionar a la ciutat de Barcelona l’any 1897. Fins aleshores es coneixia com a plaça de la Constitució o de l’Església, però l’adhesió a la ciutat va comportar també el canvi de denominació. L’any 1907 es va rebatejar amb l’actual nom, en honor del metge menorquí Mateu Josep Orfila i Rotger.

Com a centre del poble que va ser, a la plaça hi havia l’antic ajuntament, actual seu del Districte, i està presidida per la parròquia de Sant Andreu de Palomar, un edifici neoclàssic iniciat l’any 1850 i enllestit el 1904, que es va aixecar sobre l’espai que ocupava un antic temple d’origen gòtic i barroc, del qual ja es tenia constància com a església romànica al segle X.

Una plaça amb memòria

Va ser precisament a finals del segle X quan la plaça va ser l’escenari d’uns fets que la van incloure en les cròniques històriques, ja que va patir el saqueig dels musulmans, amb el temible Almansor al capdavant. També va tenir un paper molt significatiu l’any 1640, ja que va ser punt de trobada dels segadors que es van revoltar el 22 de maig, tot portant com a símbol el Sant Crist dels Segadors situat en una capella del temple parroquial andreuenc. El resultat de la revolta va ser l’anomenat Corpus de Sang, que va significar l’inici de la guerra dels Segadors.

Avui dia, adequada al segle XXI però sense perdre l’encant d’una plaça de poble, la plaça d’Orfila és el millor lloc per conèixer la història i iniciar un recorregut pel barri de Sant Andreu de Palomar.