Molt més que un barri

Si s’hagués de definir el caràcter de Sant Andreu en dues paraules, aquestes serien: tradicions i lluita. I, enmig de tot, els veïns. Sant Andreu és un barri de veïns, on les associacions centenàries, la intensa vida social, la gent que se saluda pels carrers, el comerç de proximitat fan vida de barri. Manté un pòsit de poble que encara és ben viu a la plaça Orfila i al centre històric, ple de carrerons entranyables i de comerços centenaris, com els que trobem al carrer Gran de Sant Andreu.

Però Sant Andreu amaga molts més tresors. Alguns, tot i que no es poden veure, estan documentats i remeten a l’època romana, com les restes de l’aqüeducte que servia al Rec Comtal, el gran canal d’aigua que creuava tot Barcelona. D’altres, que sí que es poden veure, com la masia Can Carasses, avui Escola Ignasi Iglésias, parlen del passat agrícola de Sant Andreu, encarregat d’abastir la Barcelona del segle XVII. I els que més, que expliquen un passat industrial importantíssim, el del segle XVIII, amb les filatures Fabra i Coats, ara fruit d’una llarga reivindicació veïnal convertit en un espai industrial recuperat, amb 30.000 metres quadrats reconvertits per a l’ús públic i que inclou la Frabra i Coats-Fabrica de Creació, el Centre Cultural Can Fabra, la Biblioteca Ignasi Iglésias, el Casal de Barri de Sant Andreu, l’Espai social i cultural Josep Bota i la plaça de Can Fabra. El modernisme també va deixar la seva empremta a Sant Andreu, amb finques com Can Guardiola, avui l’hotel d’entitats, o Can Vidal. Aixi com el racionalisme, amb una joia arquitectònica contemporània, la Casa Bloc, un encàrrec del 1932 de la Generalitat republicana, que fa venir arquitectes de tot el món a estudiar-ne l’estructura.

Festes i tradicions

Sant Andreu és un barri que manté molt arrelades les tradicions i que ha fet de les seves festes una cita ineludible per a tothom. És el primer barri que celebra la festa dels Tres Tombs a Barcelona, amb la benedicció d’animals domèstics. Des de la plaça Orfila surt una cercavila de carrosses i carros arrossegats per cavalls i bous, des d’on es llencen tones de caramels al públic.

I de caramels a trabucs, perquè hi ha una altra cercavila que omple d’orgull els veïns de Sant Andreu. Es tracta de l’Esclat Andreuenc, en què una colla de trabucaires desperta el barri amb els trets dels seus trabucs.

Sant Andreu és passat, però també present i un futur que les associacions i els orgullosos veïns d’aquest barri s’encarreguen de mantenir.