L’esperit gracienc

La vila de Gràcia és un dels barris amb més carisma de la ciutat de Barcelona. Conserva encara el seus carrers petits i estrets, de nucli rural, articulats entorn dels torrents que travessaven la zona, i els seus habitants proclamen orgullosos la seva pertinença a Gràcia i l’esperit gracienc, que cada estiu es revifa a les festes més populars de Barcelona. La vila de Gràcia és un plaer per passejar i per mirar. Les botigues més creatives es reparteixen per tots els seus carrers i la cultura de la terrassa s’estableix a totes les places de la vila, i n’hi ha moltes. Qualsevol moment del dia, i de la nit, és l’adequat per parar, seure en una terrassa i mirar la vida passar per Gràcia.

Passat i present

Fins al segle XVII, aquest barri no passava de ser unes quantes masies aïllades, tres convents de religiosos i alguna torre que la burgesia havia construït com a casa d’estiueig. L’entrada del segle XIX va portar la industrialització, i Gràcia va esdevenir important, ja que aportava terrenys lliures per poder edificar i instal·lar indústries. Va ser el moment en què Gràcia va començar a reclamar la seva independència, i la va aconseguir fins a tres vegades: el 1821, el 1828 i el 1849. La vila de Gràcia es va annexionar definitivament a Barcelona el 1897, però anys abans s’havia construït la gran artèria que uniria el centre de la ciutat de Barcelona amb una vila en plena expansió: el passeig de Gràcia, que aprofitava l’antic camí que unia els dos nuclis.

Però no tot era industrialització a la vila de Gràcia. Durant més de dos segles, el tracte del bestiar va estar en mans de la comunitat gitana, assentada pels voltants de la plaça del Raspall. Una comunitat de gitanos benestants que, a l’igual dels graciencs, articulaven la seva vida al voltant de les places i els carrers. Un cresol que va barrejar els ritmes flamencs amb els sons cubans i de salsa que provenien dels immigrants americans. El resultat: la rumba catalana, un estil musical típicament gracienc.

De plaça en plaça

Gràcia són moltes Gràcies. És la modernista que va veure els primers edificis de l’arquitecte Antoni Gaudí, com la Casa Vicenç, a la vora de la plaça Lesseps; és la d’altres places emblemàtiques, com la de la Virreina, la del Diamant, que Mercè Rodoreda convertí en novel·la, la plaça del Sol, amb la seva multiculturalitat, o la plaça de la Revolució, republicana i lliberal; és també la de la Gràcia gitana de la rumba catalana, la dels teatres independents com el Lliure; la que és capaç de barrejar el veí de barri amb la modernitat més bohèmia dels artistes que s’instal·len als seus tallers. Gràcia és passejar per Gràcia, endinsar-se en un món de botigues curioses, de noves artesanies, de dissenys d’ahir i d’avui, recrear-se en les cases senyorials, prendre la fresca a les places o veure una pel·lícula d’art i assaig de dia o de nit. Sempre hi ha alguna cosa per fer a Gràcia.