De masia a palau

A la part alta del districte de les Corts es troba el Palau de Pedralbes, un edifici d’origen medieval, reformat a finals del segle XIX i regalat pel comte Eusebi Güell a la Corona espanyola l’any 1918 en agraïment pel seu títol nobiliari, que es va reconvertir en palau reial entre el 1919 i el 1931 i que en l’actualitat funciona com a Secretaria General de la Unió pel Mediterrani.

L’edifici té els orígens en una antiga masia del segle XVII de les que poblaven la zona. L’any 1862 va ser comprada, juntament amb una masia veïna, per Eusebi Güell, que va encarregar la reforma de l’extensa propietat coneguda com a Finca Güell. La masia va ser restaurada per l’arquitecte Joan Martorell i Montells, que a més va construir el palauet d’aspecte caribeny i la capella neogòtica, que encara avui es conserven.

Uns jardins plens de sorpreses

A finals del segle XIX, Antoni Gaudí va ser contractat per construir els murs de prop, així com per dissenyar part dels jardins, dels quals encara subsisteix la famosa Font d’Hèrcules, amb un bust de l’heroi sobre una pila amb l’escut de Catalunya i un drac de ferro forjat pel qual raja l’aigua. La font, així com els Pavellons de la Finca Güell, formen part de la recreació del poema L’Atlàntida, de mossèn Cinto Verdaguer, que Gaudí tant admirava. L’altra part del disseny dels jardins va correspondre a Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que va dissenyar el projecte que encara es conserva de traçat geomètric decoratiu amb grans arbres mediterranis, com ara palmeres, xiprers i pins, un estany i les tres famoses fonts lluminoses de Carles Buïgas. Cal destacar l’estàtua de la reina Isabel II amb el seu fill Alfons XII, obra d’Agapit Vallmitjana, així com el pavelló d’enfiladisses, un dels primers intents de típica volta gaudiniana. Els famosos jardins del Palau de Pedralbes, actualment poblats per nombrosos arbres exòtics a part dels mediterranis, són visitats contínuament per turistes i residents que es volen meravellar amb la bellesa i varietat de l’espai natural que s’amaga darrere els seus murs.