El Gaudí més jove

A l’avinguda de Pedralbes es troben els pavellons de la finca que el comte Eusebi Güell va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí a finals del segle XIX. Famosos pel colorit i les formes fidels a l’estil més curiós de Gaudí, aquests pavellons estan plens de detalls mitològics i estètics que els converteixen en una de les joies de l’arquitectura a Barcelona.

Aquest va ser el primer encàrrec que Gaudí va rebre d’Eusebi Güell i va significar l’inici d’una llarga col·laboració i mecenatge que ha deixat grans obres a la ciutat. Entre el 1884 i el 1887, Gaudí va redissenyar el jardí i va aixecar els dos pavellons de l’entrada que coneixem avui dia. Amb una base de pedra, les cases s’alcen sobre unes parets profusament decorades amb elements de maó i ceràmica. El projecte, d’aire oriental, fins i tot pot arribar a recordar l’art mudèjar en algunes de les seves parts. L’element estrella de la construcció és la reixa de la porta d’entrada, que representa un drac de ferro amb ulls de vidre, en honor al mitològic drac guardià del jardí de les Hespèrides. La porta obria l’espai als jardins de les Hespèrides seguint la recreació del poema L’Atlàntida, de mossèn Cinto Verdaguer, i forma un sol relat amb la Font d’Hèrcules dels jardins de Pedralbes.

Portes endins

El 1969, els pavellons van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional, i fins a l’any 2008 van funcionar com a seu de la Reial Càtedra Gaudí, que pertany a la Universitat Politècnica de Barcelona. Actualment s’obren al públic els caps de setmana i val la pena anar-hi; tot i això, si només s’hi pot anar entre setmana, només el fet de contemplar-los des de l’exterior, amb l’amenaçador drac guardià, ja val la pena.