L’augment del comerç va fer que nombrosos mercaders s'instal·lessin a Barcelona, i la intensa activitat va comportar la creació, l’any 1258, del Consolat del Mar, una institució que regulava el comerç marítim i la reglamentació portuària.

L’any 1283, durant el regnat de Pere el Gran, es van celebrar a Barcelona les primeres Corts Catalanes amb l’objectiu d’elaborar una constitució o estatut de Catalunya, i que va donar origen a la Generalitat de Catalunya, principal institució de govern català, que des dels inicis del segle XV té la seu al palau de la plaça de Sant Jaume de la ciutat.

Amb l’expansió política i comercial, va arribar un temps d’esplendor que va propiciar un creixement urbanístic. Primer, al segle XIII, es va construir una nova muralla que va ampliar la ciutat, que integrava, d’una banda, els barris de la Ribera i Sant Pere de les Puel·les, i de l’altra, arribava fins a la Rambla. Després, al segle XIV, es van iniciar les obres per ampliar encara més el recinte emmurallat, que va incloure el barri del Raval, i que va créixer fins a tocar de l’actual Paral·lel i es va tancar per mar. D’aquesta darrera ampliació es conserva en peu un fragment del llenç de la muralla així com una de les portes d’accés, el Portal de Santa Madrona, a l’inici de l’actual Paral·lel i a tocar de les Drassanes Reials , un edifici que també es va construir en aquesta època i que és tot un símbol del poder naval que va tenir la Barcelona medieval. També es va projectar la construcció d’un port perquè la ciutat, tot i la seva intensa activitat marítima, no en tenia.

Les antigues esglésies romàniques es van refer, i es van construir, seguint el nou i flamant estil gòtic, nombrosos edificis que encara es conserven, construccions civils com la de les Drassanes o la de la Llotja, religioses com la catedral o l’església de Santa Maria del Mar —exemple perfecte del gòtic català— palaus, convents, monestirs... Una febre constructora que va deixar una magnífica herència repartida per nombrosos punts de la ciutat.